El flagell de la guerra


Eritrea1

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Traducció de Jaume Subirana, a partir de la versió anglesa de Tedros Abraham

Alguna cosa grunyia
alguna cosa retrunyia
escampant-se en la serenor…
Enganxats
allà hi havia dos germans que es creuaven
allà hi havia dos germans que s’unien
a la plaça de la vida i la mort
al golf de la calamitat i el conreu
a la vall de l’ansietat i la pau
alguna cosa hi ressonava.
Mentre les acàcies s’escopien una a l’altra
les gramínies i el sorgo es mataven entre ells
i ningú no els collia sinó que s’alimentaven entre ells,
i una simple llavor…
vessant de llàgrimes
mig partida, esbotzada
sembrada ella d’ella mateixa…
plantada
en l’encara no brollat
en l’indiscernible quin i de qui
corrent d’aigua i Sang,
la llavor…
adaptant-se al
sol que glaça
al nimbus tempestuós
al llampec grisenc
a la pluja bullent…,
escolant-se entre figuretes de ferro
alçant-se damunt de l’esperit de la mort
duent a les espatlles la vida estèril
aquí, ha arribat a la primavera.
La llavor…
alçada per ella mateixa
de la sang i l’aigua que encara no ha brollat
sense aclarir encara de qui i per a qui
amb tributaris no identificables
en la primavera en què es partí
però en aquella primavera…
Quan va mirar cap a la dreta
era un home, era una barba
quan va mirar cap a l’esquerra
era la Terra, era una llavor
encantada… s’alimentava de la sorpresa
temptada… però l’alineació és diversa a ella mateixa
qui s’ajunta amb qui, a on amagar-se
qui guanyarà o llancarà cap a
però aquella follia de primavera és la seva lletjor
va llaurar amb la punta del bec
va vessar infinites vides
va escombrar amb la respiració

Mort collida amb mort
batuda a les espatlles dels descendents
oscant al final el fruit en el temor.
Perquè el fruit…
quan el dia i la nit van ser un de sol
amb l’ansietat i la serenitat barrejades
un món dins d’un món
guerra sense pau
confiança a la porta amagada de la traïció
s’enfonsà en el desconcert.
No és desconcertant?
El flagell de la primavera de la guerra
després de la llàgrima d’una mare pel seu fill
la llàgrima d’un clan pel seu patrimoni
la llàgrima de la terra per la terra
fluïa i fluïa com un corrent
així que la terra va ser molla i fangosa
propietat de llot
que ho abastava tot… havent-ho robat
produint pic i pala
fent sorgir sudari i bastidor
però…
que ràpid tot és usat i tot es disputa
tots ho anhelem i ho posseïm

La lletjor d’allò que comporta la guerra
quan la seva primavera arriba al que no voldries
quan els seus ecos devastadors truquen a la teva porta
és llavors que el flagell de la guerra amenaça mal fat
però…
tu el segueixes a ulls clucs
de mala gana l’acompanyes
i de fet pregues que emmudeixi del tot!

AMANUEL ASRAT (1999)
Traducció de Jaume Subirana, a partir
de la versió anglesa de Tedros Abraham